Miquel-Lluís Muntané

Diuen que va néixer en un pis de l'Eixample barceloní, sota el signe de Verge i amb l'ascendent a Lleó; era de nit i, qui sap si per això, el vespre i les primeres hores nocturnes sempre han estat la seva part preferida del dia... Diuen que va estudiar matèries diverses (de la filologia a la publicitat, de la sociologia a la música) i que  s'ha dedicat a activitats encara més diverses (des de regentar un establiment de perfumeria fins a conduir programes radiofònics, des d'administratiu en una immobiliària fins a compondre i interpretar cançons, des de documentalista en una institució pública fins a la docència), però que hi ha un eix en la seva vida que ho vertebra i ho cohesiona tot: la voluntat aferrissada de comprendre el món i d'explicar les seves percepcions d'aquest procés per mitjà de la paraula escrita. Diuen que és cristià i d'esquerres, però també diuen -els més lúcids, sobretot- que les consciències sempre són més àmplies que les etiquetes. Diuen que és un apassionat de l'època barroca, que prefereix les arts i els espectacles en directe i que ha viatjat per mig món (pel nord, pel sud, per terra endins i per mar enllà). Diuen que és feliç trescant per les muntanyes i que té una fal·lera que li ve de lluny i que el fa anar, els caps de setmana, a veure uns nois com empenyen una pilota amb el peu sobre una superfície verda. Diuen que té un nombre ingent d'amics, però que es desaconsella seriosament tocar-li el voraviu. Diuen que té una certa traça en això de confegir versos, però aquesta qüestió, naturalment, cadascú és ben lliure de desmentir-la o de corroborar-la.